És legal instal·lar un videoporter?
Abans d’obrir la porta a un desconegut, un videoporter et permet veure i parlar amb qui truca. És una de les millores de seguretat més habituals en pisos i comunitats, però molta gent es fa la mateixa pregunta: és legal instal·lar un videoporter? La resposta curta és sí, tot i que convé conèixer els límits que marca la protecció de dades, sobretot quan l’equip grava imatges.
Sí, instal·lar un videoporter és legal (amb condicions)
En un habitatge unifamiliar, col·locar un videoporter per a ús domèstic és perfectament legal. El Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) preveu una «excepció domèstica» per a l’ús personal, sempre que l’equip no capti la via pública ni la propietat dels teus veïns més enllà del que és imprescindible per identificar qui truca.
El matís important arriba quan el dispositiu grava i emmagatzema imatges. En aquest moment deixes d’estar davant d’un simple timbre amb càmera i passes a tractar dades personals, cosa que implica complir algunes obligacions.
Què diu la protecció de dades sobre gravar imatges
Si el teu videoporter emmagatzema gravacions, entra en joc la normativa de protecció de dades (RGPD i la LOPDGDD espanyola). Les claus són senzilles:
- Enfoca només el teu accés. No ha de gravar el carrer, portals aliens ni finestres de veïns.
- Redueix al mínim la zona captada: només el necessari per veure qui hi ha a la porta.
- Conserva les imatges el temps estrictament necessari. Com a referència habitual, no més de 30 dies.
- Informa que la zona està videovigilada mitjançant un cartell visible.
La gravació d’àudio és un cas a part: està molt més restringida perquè afecta el secret de les comunicacions, de manera que per defecte es recomana mantenir-la desactivada tret de la conversa puntual amb qui truca.
Videoporter en una comunitat de veïns
Aquí canvia l’escenari. Instal·lar o substituir el videoporter afecta un element comú, per la qual cosa necessites l’acord de la junta de propietaris, tal com estableix la Llei de Propietat Horitzontal. No n’hi ha prou amb la decisió d’un veí o del president pel seu compte.
A més, si el sistema grava imatges, la mateixa comunitat es converteix en responsable del tractament i ha de complir amb la senyalització, la informació als veïns i els terminis de conservació. Si vols aprofundir en la part de gravació d’exteriors, tenim una guia específica sobre l’AEPD i la videovigilància en exteriors.
Requisits pràctics que no has d’oblidar
- Cartell informatiu de «zona videovigilada» en un lloc visible.
- Enfocament limitat a l’entrada, sense abastar la via pública.
- Acord de la junta reflectit en acta quan es tracti d’una comunitat.
- Accés a les gravacions restringit a persones autoritzades.
Videoporter i càmera de videovigilància no són el mateix
És una confusió freqüent. El videoporter s’activa quan algú truca i, en molts models, ni tan sols grava de manera contínua. La videovigilància amb càmeres, en canvi, sí que registra imatges de manera permanent i està subjecta a requisits més estrictes. Si dubtes què necessites, el millor és valorar-ho amb un instal·lador abans de comprar l’equip.
A Instalaciones Pérez Serrano instal·lem i substituïm videoporters a Barcelona complint la normativa i amb experiència en comunitats. Si vols conèixer més sobre seguretat en comunitats, pots llegir la nostra comparativa de videoporters per a comunitats.
Errors comuns en instal·lar un videoporter
Encara que saber si és legal instal·lar un videoporter és el primer pas, molts problemes arriben després, en la mateixa instal·lació. Aquests són els errors que més veiem i que convé evitar des del principi.
El més habitual és enfocar malament la càmera: col·locar-la de manera que capti la vorera, el portal del davant o les finestres dels veïns. N’hi ha prou amb inclinar-la uns graus o activar una màscara de privacitat per complir la normativa sense perdre visió de la teva porta.
Un altre error freqüent és oblidar el cartell informatiu quan l’equip grava. És econòmic, obligatori i evita reclamacions. També és comú deixar activada la gravació d’àudio per defecte, quan el recomanable és mantenir-la apagada.
En comunitats, l’error típic és instal·lar o substituir el videoporter sense passar per la junta, cosa que pot obligar a desmuntar-lo després. I en el pla tècnic, triar un equip incompatible amb el cablejat existent encareix l’obra de manera innecessària.
La millor manera d’evitar tots aquests errors és planificar la instal·lació amb un professional abans de comprar l’equip.
